menu
El BAXI Manresa es queda a molt poc d’una gesta i acaba una immensa primera volta
El BAXI Manresa es queda a molt poc d’una gesta i acaba una immensa primera volta
El BAXI Manresa es queda a molt poc d’una gesta i acaba una immensa primera volta

El BAXI Manresa es queda a molt poc d’una gesta i acaba una immensa primera volta

Derrota per 78 a 83 davant el Real Madrid que no permet els de Joan Peñarroya acabar en la setena posició. Un Nou Congost històric aplaudeix el seu equip, que acaba una gran primera volta.

Diumenge 20 de Gener de 2019 a les 20:35

78 BAXI Manresa | Lundberg 14, Toolson 14, Tomàs 11, Zubcic 5 i Dragovic 8; Fisher 14, Sima 5, Lalanne 6, Muñoz 4.

83 Real Madrid | Campazzo 9, Causeur 17, Yusta 2, Thompkins 16 i Tavares 10; Randolph, Reyes, Llull 14, Deck 1, Prepelic 3 i Taylor 5.

Parcials: 22-22, 22-18, 15-23 i 19-20.

El BAXI Manresa ho va poder tocar amb la punta dels dits. Calia guanyar el Madrid per poder anar a la Copa del Rei, i els de Joan Peñarroya van estar a punt de fer-ho. Van faltar 5 punts, va sobrar encert en els blancs. L’equip del Bages tanca una primera volta molt més que excel·lent amb 9 victòries.

El Nou Congost presentava un aspecte immillorable. Gran ambient abans i durant el partit, ple absolut i una grada entregada. Començava el partit igualat, i el primer triple de Dragovic feia creure els locals que es podia competir. L’encert en el triple (Tomàs, Toolson) mantenia igualat el partit, que acabava el primer quart 22-22. Ja era un partit vibrant des de l’inici.

Encara més quan en el segon període els de Joan Peñarroya es posarien per davant. Anotava Iffe Lundberg pel 30 a 26 i el Congost certificava que la crida havia funcionat: el pavelló era una caldera. Els triples de Zubcic, que anotava després de diversos intents, Toolson, i Lundberg, i un tir lliure de Pere Tomàs col·locarien els 4 d’avantatge per als manresans.

En la segona part, inici travat del tercer quart, amb molts errors a les dues cistelles. Els madridistes s’aprofitaven del mal moment del BAXI Manresa, però Lundberg treia la seves ganes de lluitar per no deixar que el partit es trenqués. A 4 punts del Madrid, amb 10 minuts per disputar-se.

El darrer quart començava amb protestes al públic i a la banqueta, i s’assenyalava tècnica a Peñarroya. Llavors Sergi Llull trobaria la inspiració. El Manresa no es donava per vençut, i anotava Muñoz després de robar, abans que Fisher robés i anotés un triple que esperonava els locals. A més, el nou base feia un 2 més 1, però no entrava el següent triple de Zubcic i el partit moria.

Joan Peñarroya deia a la sala de premsa que «no és la tarda que tots volíem, no podem estar contents amb el nostre resultat; vull felicitar els meus jugadors i el Nou Congost; no jugarem la Copa, tenim 9 victòries i moltes estones de jugar bon bàsquet, amb unes circumstàncies que encara donen més valor; hem viscut un partit que em fa sentir molt bé, tot i que ara estic emprenyat».