Carta de Joan Peñarroya

Quan l’estiu passat en Josep Sáez i en Roman van apostar per la meva tornada a Manresa després de 15 anys com entrenador em va envair una barreja d’il·lusió i responsabilitat que m’ha acompanyat en aquest intens, fantàstic i inoblidable any tant per mi com per la meva família.

Poques vegades un entrenador pot tenir la fortuna de viure i rebre tant afecte, suport i reconeixement com el que m'heu donat tots des del primer dia. No tinc paraules per descriure tot el que m’heu fet sentir.

Els entrenadors no som res sense els grans protagonistes, i aquest any he tingut la sort de gaudir de grans professionals i persones dins del vestidor. Vull agrair la implicació i treball a tots els jugadors que han estat al primer equip i als nostres joves de categories inferiors que tant ens han ajudat.

Voldria agrair el seu treball i complicitat a en Xevi, Marc, Adrian, Nil, Marc, Joan, Jordi, Damià i Roman per fer-me costat i fer una feina brutal en un any ple d’entrebancs.

A la gent d’oficines pel tracte i dedicació que fan possible que el club creixi dia a dia. A l’executiva del club, destacant la figura d’en Josep, autèntica ànima d'aquest projecte engrescador com fa anys no teníem a Manresa i comarca. Espero i desitjo que tanta feina ben feta es vegi recompensada amb més suport econòmic, tant necessari per seguir sent bandera d'aquesta gran ciutat arreu d’Espanya i Europa.

Als diferents mitjans de comunicació pel respecte mostrat a la meva feina.

I per sobre de tot vull mostrar un agraïment infinit a la nostra afició, encapçalats per la Grada d'Animació. Crec que l'equip ha fet un bon bàsquet aquesta temporada però el gran espectacle l'hem viscut i gaudit a les grades del Nou Congost.

Toca separar camins, no és fàcil per mi marxar de casa meva però la meva professió obliga a prendre decisions i trobo que és el moment d’iniciar un nou repte a la meva carrera.

Amb els millors desitjos per tots! Força Resa!