25 anys de la pionera constitució del Bàsquet Manresa SAE

Avui celebrem els 25 anys d’un dels moment més transcendents de la història del club: la constitució com a Societat Anònima Esportiva.

Era un dimarts, 23 de juny del 1992. Diverses autoritats, liderades per l’aleshores president del Bàsquet Manresa, Carles Casas, rubricaven a l’Ajuntament de Manresa els documents que constituïen la primera Societat Anònima Esportiva del món del bàsquet. Un dia històric, un pas importantíssim que anava de la mà amb la construcció del pavelló del Nou Congost. Naixia en aquell moment l’estructura del nostre club tal com la coneixem avui.

Un acte solemne a l’Ajuntament de Manresa posava els fonaments del club que coneixem avui en dia. Encapçalava la comitiva un il·lusionat i emocionat del ja desaparegut Carles Casas, que llavors declarava que era «un moment d’orgull, perquè la SAE està en marxa i el pavelló serà un fet consumat. Ens coneixem a Espanya gràcies al bàsquet». I a partir d’aquell moment vindrien els anys més brillants de la història del club, amb la consolidació de la nova pista de joc, i més tard l’època daurada, amb la consecució dels títols de Copa del Rei i Lliga ACB.

El dia d’aquella constitució hi havia a l’Ajuntament de Manresa el llavors president de l’ACB, Eduard Portela, l’Alcalde de la capital del Bages, Juli Sanclimens, Fidel Sust com a Director General de l’Esport, i Francesc Domènech, que era Director General de Caixa Manresa. El notari Jesús Cembrano va ser l’encarregat de plasmar-ho tot plegat en la realitat legal.

Res d’això, però, hauria estat possible sense els més de 600 accionistes que van capitalitzar el club amb 156.290.000 pessetes per la constitució de la nova empresa. Es van emetre 15.629 accions de 10.000 pessetes cadascuna. Tal com ja deia aleshores Carles Casas, aquella era una de les signatures més alegres de la seva vida. El president de l’entitat reconeixia que el club havia fet «salts mortals durant molts anys, amb pressupostos molt baixos. Moltes signatures han estat desagradables, però aquesta que faig avui aquí és la que faig amb més alegria i il·lusió».