L’ICL Manresa i un Congost pletòric posen el 2-0 a la final (76-74)

76 ICL Manresa | Costa 11, Lundberg 17, Allen, Martín 5 i Trias 9; Hamilton 6, Jou, Sakho 9, Muñoz 11, Mazaira i Gintvainis 8.

74 Melilla Baloncesto | Rodríguez 6, Duran 6, Almazán 2, Lucas 4 i Guerra 12; Samb 15, Kapelan 15, Djuran 6, Servera 2, Fall 6.

Parcials: 13-19, 25-18, 17-18 i 21-19.

L’ICL Manresa va fer un pas més al Nou Congost. L’ambient al pavelló de Manresa va ser impressionant i històric. Lundberg va ser el més encertat del Manresa amb 17 punts, però també contribuïen amb anotació Costa i Muñoz (11) i Trias, amb 7 rebots i 20 de valoració. El proper partit de la sèrie serà divendres a les 21:00 Melilla.

El partit començava al Congost tal com el primer de la sèrie, amb poc encert de l’ICL Manresa i els visitants fent un bon parcial de sortida (0-9). Martín encetava el marcador local amb una cistella, però els visitants seguien manant fins que Lundberg, després d’haver fet dos contraatacs, posava el 12-13. Un triple visitant tornava a posar 6 punts d’avantatge al final del primer període.

El segon quart va ser el millor per als interessos de l’ICL Manresa, amb bona anotació. Una cistella amb addicional de Sakho posava després de la inicial de Hamilton el Manresa a 1 punt. Álvaro Muñoz amb un triple tornava a posar l’equip a un punt, i després Costa amb un altre posava el Manresa per davant. Una antiesportiva provocava que Ocampo demanés minut, però Hamilton tornava a empatar des de lluny. Gran encert visitant també des dels 6,75, però els triples de Lundberg i Costa posaven el Manresa per davant.

Intercanvi de cistelles inicial en la segona part, amb safates i tirs lliures. Semblava que un triple de Gintvainis i un contraatac de Lundberg podrien posar distància, però els visitants anotaven de 3 punts en dues ocasions per tancar el marcador del tercer període, que posava l’empat a falta de 10 minuts pel final.

El darrer quart va estar marcat pels errors inicials pels nervis, així com també errades de tirs lliures al final. Muñoz anotava un triple esperançador, i Sakho rescatava l’equip amb cistelles a la pintura. Triple de Muñoz a 1:40 pel final (75-72), però encara quedava patir: els visitants cometien falta amb el Manresa 1 punt per sobre, però només entraven 2 dels 6 tirs lliures i va caler esperar que els visitants fallessin el triple que els hauria donat la victòria. Hi va haver sort el no-encert, i 2-0 a la final del play-off.

Diego Ocampo deia al final del partit en la roda de premsa que «ha estat un partit molt igualat, de força ratxes sobretot fins al 3r quart; l’hem tret tenint molt cor, lluita… sobretot en els moments en què la cosa no anava bé; hem començat fent regals en rebot i ens ha costat entrar; la intensitat i concentració eren bones i ens hem anat posant a to poc a poc; l’ambient ha estat brutal, cada dia anem in crescendo; en pocs llocs he viscut una cosa així; si quan vas perdent de 5 punts després d’un temps mort i tothom està dempeus,: què has de fer?».